Els nens i nenes són persones amb una capacitat extraordinària per adaptar-se a les circumstàncies de vida en què es troben inmersos; són especialistes en aconseguir ser atesos i escoltats, fins i tot en les situacions més adverses. Poden arribar a treure de polleguera els adults 'despistats' o a generar algun tipus de símptoma per tal d'activar-los, comportaments que requereixen una atenció especial, aquella atenció que ells tant necessiten per sentir que tenim cura d'ells i desenvolupar un sentiment de seguretat.
Per la seva banda, els pares tot sovint es troben implicats en unes seqüències d'actuacions i interaccions que, si bé no porten a la resolució del problema, es reiteren cada vegada amb més freqüència i amb una intensitat emocional creixent, duent a la sensació que es troben bloquejats.
Quan els infants manifesten dificultats, emocions o comportaments problemàtics, pot ser molt important recordar que aquests tenen la funció d'activar l'aferrament amb les persones significatives.
Escriu Furio Lambruschi (1996):
" Un dels principals elements capaç de promoure l'empatia vers el nen que pateix i els seus pares és mantenir viva la idea de la funcionalitat recíproca i del significat adaptatiu de tot el que generen en els àmbits comportamental, cognitiu i emocional.
Tot i fent servir els mitjans més dramàtics i desesperats, les finalitats que persegueixen no són, al cap i a la fi, que finalitats de cura recíproca i equilibri: és la millor manera que coneixen, sovint, l'única que han aconseguit produir, per donar-se amor."
No hay comentarios:
Publicar un comentario