Aquest bloc esta dedicat a totes les persones per les quals és important trobar les paraules per expressar els seus sentiments, a tots els pares que busqen mots per poder transmetre amor als seus fills, a aquelles dones i homes que encara esperen que algú els digui que els compren.

jueves, 14 de julio de 2016

Teràpia de grup per a joves

terapia de grup
Aquest grup reduït, de 6-7 persones, està dirigit a joves de 18 a 35 anys, que vulguin augmentar les seves habilitats per establir i mantenir relacions d’amistat, relacions sentimentals i, en general, per tots aquells que puguin sentir-se aïllats i incomunicats. Així mateix, està indicat per ajudar en el procés d’identificar i cultivar els propis interessos, com ara estudis, activitats laborals, hobbies i esports, amb la finalitat de dotar de sentit aquest traspàs, a vegades complicat, entre l’adolescència i la vida adulta. Així mateix, dins del grup es tracte la relació amb les famílies i les dificultats per veure’s com una persona diferenciada, amb una identitat pròpia i, al mateix temps, saber demanar i acceptar l’ajuda que es requereix.
Els horaris estan per determinar, en funció de les necessitats dels participants, el preu és de 25 euros per sessió i cal concertar una entrevista prèvia per començar a participar en el grup.

Teràpia de grup a la xarxa d'atenció primària

Des de l'abril del 2014 està en marxa un grup terapèutic dins del Cap Les Hortes de Barcelona, dirigit a pacients del centre que es puguin beneficiar d'aquest tipus d'ajuda, des del punt de vista dels seus metges de capçalera i dels psicoterapeutes que finalment els atenen dins del grup. Maria Monini ha estat convidada a portar aquest grup heterogeni conjuntament amb l'equip de psicoterapeutes en formació del MTCS (Màster en Teràpia Cognitivo Social) de la Universitat de Barcelona. 

grup

Els membres del grup presenten diversos tipus de dificultats psicològiques i està previst que la seva participació setmanal en aquest espai s'allargui més d'un any, tot i que el grup seguirà funcionant indefinidament. Els interessats en participar en aquest grup poden demanar una entrevista prèvia per valorar si és un context adequat per a la solució de les seves dificultats.

domingo, 8 de febrero de 2015

La reforma del Codi Penal i les persones amb trastorns mentals.

La recent reforma del Codi Penal aprovada amb la majoria absoluta del Partit Popular incloïa la possibilitat d'allargar indefinidament les persones infractores amb trastorn mental, basant-se en la idea  falsa i discriminadora de la suposada perillositat d'aquest col·lectiu. Diverses Associacions, entre les quals, la Confederación Española de Agrupaciones de Familiares y Personas con Enfermedad Mental (FEAFES), es van mobilitzar i van aconseguir que el Congrés de Diputats es comprometés a modificar la llei, de manera que s'ha eliminat l'associació del trastorn mental amb el concepte de perillositat i s'ha tornat a obrir una escletxa pel criteri de reinserció, abandonant la reclusió indefinida.

Ens alegrem que aquesta visió obscurantista del trastorn mental hagi cedit gràcies a la lluita dels col·lectius que vetllen pels seus drets i per la millora de la qualitat de vida de les persones que el pateixen.

Si voleu saber més sobre aquests fets, feu click aquí.

sábado, 17 de enero de 2015

Psicoteràpia dels constructes personals i hipnosi clínica

Al programa "Terrícoles" de BTV el 31 de desembre es va emetre una interessant entrevista a Guillem Feixas, catedràtic de la Facultat de Psicologia de la UB i expert en hipnosi clínica. A l'entrevista, parla de la psicoteràpia, de la psicologia de constructes personals i d'hipnosi clínica. Aquí teniu el link:




lunes, 5 de enero de 2015

L'experiència humana

L'experiència humana ha estat descrita de moltes maneres i, sense l'ambició de ser exhaustiva, citaré algunes de les definicions que m'he trobat pel camí.


En Gao Xingijan, premi Nobel de literatura, comenta en el seu llibre "La muntanya de l'ànima", que la veritat no existeix en cap altre lloc que en la experiència, i fins i tot només en la experiència personal, i, també en aquest cas, un cop explicada, ja esdevé història. És impossible demostrar la veritat dels fets i tampoc és necessari fer-ho. Deixem als hàbils dialèctics debatre sobre la veritat i la vida. El que importa és la vida mateixa. El que és real és que estic assegut a la vora del foc, en aquesta habitació renegrida pel fum de l'oli, que veig aquestes flames ballant en els seus ulls, el que és cert sóc jo mateix, és la sensació fugitiva que acabo d'experimentar, impossible de transmetre al proïsme. A fora, s'ha aixecat la boira, les fosques muntanyes s'han difuminat, el murmuri de l'àgil riu ressona a dins teu i això basta.



Des de la teràpia centrada en el client, en Carl Rogers va prestar atenció al canvi que es produeix quan la persona desenvolupa capacitats per esta en contacta amb la experiència interna moment rere moment. El canvi, segons Rogers, es produeix en desplaçar el focus de l'atenció, quan una emoció, fins aleshores reprimida, s'experimenta plenament, i això dóna lloc a canvis psicològics i fisiològics, conjuntament a una consciència de insight.

En Bohart ofereix una visió integradora segons la qual, des del punt de vista fenomenològic, tenir experiència d'alguna cosa, significa conèixer-lo d'una manera diferent a conèixer a través del pensament o de la conceptualització. "Experienciar" (experiencing) és un procés de comprensió immediata, corporal, holística i contextual. És una manera de comprendre patrons en l'espai de la pròpia vida que inclou un nivell no-conceptual i no-verbal, a més de pensar, sentir i processar a nivells "superiors". Per exemple, es pot tenir l'experiència d'un mateix que pensa; es pot tenir també l'experiència d'un mateix "experienciant".

Per la seva banda, l'Eugene Gendlin, el fundador del Focusing, parla d'un flux d'experiències corporal, pre-verbal, que possibilita la creació de nous significats. Contràriament a la idea  d'una separació entre la lògica i el sentiment, afirma que el significat es forma de la interacció entre la experiència i alguna cosa que funciona com a símbol, que pot ser una imatge o un contingut expressat verbalment. El canvi es produeix representant curosament una sensació sentida (corporalment).

La Teràpia Gestalt se centra en el procés de fer conscient la experiència, formada per tres zones: la interna, on es troben sensacions, estats d'ànims i processos motors que informen de les necessitats i els desitjos de la persona; la externa, que és la realitat de l'entorn, a través dels canals sensorials; i la zona intermèdia,  o de la fantasia, que és la frontera entre el jo i l'altre, i constitueix el territori de les neurosis i de les distorsions. 

Des de la perspectiva constructivista, l'experiència és u procés segons el qual l'ésser humà capta diferències, com ara el que agrada i el que desagrada, el que és la felicitat i el que aporta desànim, què és ser egoista i com és una persona generosa. Aquestes distincions no venen donades allà fora en la realitat, sinó que els propis éssers humans les fan, construint activament i continuadament els significats. Cada constructe (unitat mínima de significat) engloba continguts verbals i pre-verbals, conductes, pensaments i processos sensorials. Cada un d'aquests components constitueix una forma diferenciada de coneixement de la realitat. 

Coherentment amb aquesta visió, des de l'enfocament processal experiencial de la psicoteràpia, en Leslie Greenberg ens parla de l'experiència com de la integració de dos fonts d'informació: una, conceptual, deliberada, reflexiva i conscient (pensaments); i l'altra, emocional, esquemàtica, directa i automàtica (emocions). Facilitar aquesta integració en teràpia permet un procés dialèctic-constructiu de creació de significat emocional, segons el qual els esquemes emocionals antics s'integren amb la nova informació, donant lloc a nous esquemes. Aquesta integració entre antic i nou, i entre deliberat i automàtic constitueix una superació del model clàssic d'experiència, segons el qual la tasca central de la psicoteràpia consistia en portar a la consciència el material emocional i relacional prèviament negat. 

Per qui vulgui aprofundir qualsevol aspecte dels esmentats, aquí una petita ressenya bibliogràfica:

Bohart (1993). Experiencing: the basis of psychotherapy. Journal of Psychotherapy Integration, 3, I, 51-67.
Gendlin, E. (1983). Focusing. Proceso y técnica del enfoque corporal. Bilbao: Mensajero.
Greenberg et al. (1993). Facilitando el cambio emocional. El proceso terapéutico punto por punto. Barcelona: Paidós.
Guidano, V. (2007). Psicoterapia cognitiva post-razionalista. Una ricognizione dalla teoria alla clinica. Milano: Franco Angeli.
Peñarrubia, F., (1998). Terapia Gestalt. La vía del vacío fértil. Madrid: Alianza Editorial.
Greenberg, L.S., Watson, J.C. y Lietaer, G. (Eds.) Handbook of Experiential Psychotherapy. New York: The Guilford Press.
Xingjiang, G. (2001). La montaña del alma. Barcelona: Planeta de Agostini.






domingo, 19 de octubre de 2014

Qué és la teràpia focalitzada en les emocions

En la terapia centrada en les emocions, el psicoterapeuta ajuda a les persones a simbolitzar les seves experiències internes i a donar-li un sentit. Per a aconseguir-ho, segueix el client, validant les seves sensacions i emocions en el moment, i a l'hora, li serveix de guia perquè aconsegueixi transformar les emocions de manera que portin a la satisfacció de necessitats. 


En les teràpies reeixides, el terapeuta ajuda a desplaçar el focus de la descripció dels esdeveniments o de la disquisició sobre el seu significat,  i centrar-lo al voltant de quina és la reacció emocional interna que el client experimenta davant d'aquells esdeveniments o els seus significats.
En aquest sentit,  la intel·ligència emocional consisteix en la capacitat d'identificar i expressar emocions, accedir a sentiments quan aquests faciliten el pensament, comprendre les emocions i regular-les. 
Gràcies a un procés terapèutic basat en les emocions, la persona esdevindrà més conscient de les pròpies emocions i les aconseguirà veure com a recursos, que ajuden a posar en marxa accions dirigides a la satisfacció de les necessitats personals i relacionals.

Per saber més: 
Leslie S. Greenberg (2001). Emotion-Focused Therapy. Coaching clients to work through their feelings. Washington, DC: American Psychologcal Association.

Imatge: "EVC Concert (7652367248)" by Denali National Park and Preserve - EVC ConcertUploaded by AlbertHerring. Licensed under Creative Commons Attribution 2.0 via Wikimedia Commons - http://commons.wikimedia.org/wiki/File:EVC_Concert_(7652367248).jpg#mediaviewer/File:EVC_Concert_(7652367248).jpg

sábado, 7 de junio de 2014

QUÈ ESPEREM DE LA FAMÍLIA?



La família és un grup de persones unides per vincles de parentiu, per consanguinitat, per una vinculació formal com ara el matrimoni o l’adopció, o bé unides per una relació afectiva, que viuen juntes per un període indefinit de temps. Constitueix la unitat bàsica de la societat.
A més, la família és un sistema, dins del qual cada membre, o element, manté una relació amb cadascú dels altres membres, per mitjà de les quals exerceixen una influència sobre els altres, i, a l’hora, en són influenciats. Per això, podem afirmar que la família és més que la suma dels seus membres.
La família és un sistema en canvi constant, tant des del punt de vista socio-històric, com des del punt de vista del seu propi cicle de vida, i, en conseqüència, del cicle vital dels seus membres.
Per això, resulta cada vegada més complex categoritzar els tipus de família, que es van diversificant cada vegada més, com més es flexibilitzen els valors socials. Tot i així, seguim podent diferenciar la família nuclear de la extensa.
Els límits entre aquests dos sistemes no són fàcils de identificar, tot i què, en general, podem dir que la família nuclear és aquella en què existeixen unes figures parentals i uns fills que conviuen. Pot haver-hi algun altre membre , el més comú és un avi o una àvia.
Les funcions universals de la família nuclear són el perllongament de l’espècie humana i la criança dels fills; dins d’ ella se satisfan les necessitats físiques, afectives, emocionals i relacionals dels seus membres, com ara alimentar-se, descansar, vestir-se; necessitats d’amor, acceptació, protecció i cura, fomentant la solidaritat.
Altres funcions són variables segons el temps i les cultures: educatives econòmiques, polítiques, culturals, sanitàries i de prevenció d’ exclusió i de cura dels més febles.  Segons aquest criteri, s’hi satisfan necessitats de socialització, per aprendre a conviure dins de la cornisa d’una societat més àmplia; necessitats d’aprenentatge, per desenvolupar aquells rols que, un cop adults, els petits hauran de dur a la pràctica, com ara, ser pares al seu torn, ser companys a la feina i dins de relacions de parella, o en altres grups socials com ara l’empresa, el partit polític, l’associació de veïns. En aquest sentit, la família transmet uns valors que esdevindran projectes de vida per a les generacions posteriors, tant materials com ètics, personals, culturals, socials i espirituals.
A més, la família és considerada una veritable empresa, on, però, els seus treballadors no cobren cap sou. Per això, constitueix un lloc on conflueixen interessos afectius i econòmics, una intersecció ben peculiar i específica de la família, a la qual estem tant habituats que se’ns fa difícil pensar-la d’aquesta manera.
Voldria concloure amb unes preguntes obertes, i obrir un espei de reflexió. Els membres de la família reben el que necessiten d’ ella? Qui es troba en la posició adequada per vetllar perquè això sigui possible? 
Els membres de la família, esperen massa d’ ella? La família ha adquirit unes característiques i unes fronteres cada vegada més flexibles, mes diverses, això pot estar plantejant l’ assoliments d’uns nivells extremats d’ exigència?