L'escultura forma part de les anomenades tècniques actives procedents del psicodrama de J. Moreno.
La denominació concreta de escultura i la seva aplicació específica a la
teràpia familiar es deu a Kantor i Duhl de l'Institut de la Família de
Boston, i el seu desenvolupament i extensió posterior a Papp, del Family Institute de
N. York, i, posteriorment, a Andolfi i Onnis.
La seva definició, en paraules de P. Población i E. López Barberá, és:
"EXPRESSIÓ PLÀSTICA SIMBÒLICA DE L'ESTRUCTURA VINCULAR D'UN SISTEMA, MITJANÇANT LA
INSTRUMENTALITZACIÓ DELS COSSOS DELS ELEMENTS DE TAL SISTEMA"
· A partir d'aquesta definició, destaquem que:
S'utilitzen els cossos d'aquells individus que formen
el grup (família, parella).
·
Es moldegen les seves postures, gestos, posicions relatives, distància i contactes.
·
Es conforma un grup escultòric, habitualment estàtic,
o en moviment.
·
Es mostra l'esquema de las
interrelacions d'aquell grup humà.
·
Sempre des de la subjectivitat de l'"escultor".
Es tracta d'una tècnica que posa en joc la dinàmica del sistema
provocant un canvi gradual o una sèrie de crisis en la seva estructura.
És un model analògic que realitza el subjecte de la seva representació internalitzada
del sistema, és una metàfora plasmada en llenguatge corporal.
L'escena interna queda simplificada i, al mateix temps, se li afegeix informació (emocional) que permitira un procés d'explicació, reorganització i reformulació.
Durant el procés creatiu el
que esculpeix plasma la seva escena interior en una forma.
La vivència de l'escultura
comporta que cada subjecte pugui percebre aqui i ara el que li provoca la
posició relativa, els gestos, les distàncies, etc. D'aquesta manera cada un clarifica la seva posició en el sistema i els seus estil vincular.
Les tècniques fonamentals que s'hi empren són el mirall, el doble, el canvi de rols, , el soliliqui i la multiplicació dramàtica.
Les funcions de l'escultura dins d'un procés terapèutic són de diagnòstic de les dinàmiques relacionals i vinculars, la comprensió profunda, l'insight
emocional de tots els components de la família del que "esta passant" aqui entre
nosaltres" y la reorganització del sistema.
Extret y adaptat de Población, P. y López Barberá, E. La escultura en terapia
familiar. www.itgpsicodrama.org/.../LA%20ESCULTURA%20EN%20TERAPIA...
Bibliografia
ANDOLFI, M.: Terapia Familiar Ed.
Paidos.
CAILLÉ, PH. Uno más uno son tres: La
pareja revelada a sí misma. Ed. Paidós
ONNIS, L.: Terapia Familiar de los
trastornos psicosomáticos Ed. Paidos.
POBLACIÓN, P. y LÓPEZ BARBERÁ, E. La
escultura y otras técnicas psicodramáticas aplicadas en psicoterapia Autoedició.
Me gusta mucho tu blog, así como las técnicas de tratamiento, un enfoque terapéutico sistémico muy bien explicado, gracias por compartir.
ResponderEliminar