Qué són les estratègies d’afrontament?

Les estratègies d'afrontament  es defineixen com a respostes davant d’una situació estressant que requereixen un esforç mental o bé la posta en marxa d'una acció. 

Existeixen dues categories fonamentals de resposta, una és la defensiva, o dirigida a reduir l'emoció que l'acompanya;  en aquest cas es poden desencadenar mecanismes de defensa, com ara, la  negació del problema, la projecció de la dificultat en alguna situació o persona externa, assumir un posicionament indefens i de víctima, de manera que altres persones s'activin per solucionar el problema. El sentit de l'humor es considera un mecanisme de defensa positiu.

També forma part de les estratègies defensives l'evitació, que pot manifestar-se a través de l'aïllament social o de la distracció per mitjà d'altres activitats més gratificants.

Una estratègia defensiva més adaptativa és la regulació emocional, que es pot aconseguir  mitjançant diverses tècniques, com ara el biofeedback, la relaxació, l'exercici físic, la meditació i l'actitud d'acceptació - sobretot quan les coses no es poden canviar. La rumiació i la descàrrega emocional també formen part d'aquest grup però no solen ser tant eficaces per aconseguir una reducció de l'activació.

En canvi, les estratègies d'afrontament directes ó dirigides al problema recerquen canviar les característiques de la situació de manera dque deixi de constituir un problema. Entre aquestes figuren emprendre accions immediates, la solució planificada de problemes, la reestructuració cognitiva, recerca de noves perspectives i la recerca de recolzament social.