Aquest conte curt és una bonica descripció d'un estat mental descrit com a overwhelming, literalment la sensació d'estar sobrepassats per la nostra pròpia manera d'organitzar el pensament. L'autor ho relaciona amb la percepció del temps i amb la possibilitat que els nostres ritmes interiors , la respiració i el batec del cor, poden constituir una guia per tornar a trobar l'estabilitat.
EL VÒRTEX
I, en aquell estat d'immobilitat amb forma de remolí, que perllongava l'espera fins a l'infinit, sobtadament es va adonar que no era ell qui havia d'inventar coses per tal d'enganyar l'espera.
Va tenir un sobresalt, va badallar llargament , desembarassant-se d'aquella estranya rigidesa muscular: "Aleshores, no és la ment que defuig el control. La ment enganya la pròpia ment!" va xiuxiuejar entre dents, mentre va veure aparèixer en un instant tot el caos que la seva ment descontrolada havia acumulat durant les darreres hores.
Tot procedia da manera de tot casual, sense cap sentit, sense cap lògica, entre pensaments obsessius, records descolorits, imatges sobreposades, emocions contradictòries, hipòtesis impossibles i conclusions catastròfiques.
A l'hora, mentre mirava el gros rellotge mecànic que penjava al centre de la sala, quelcom dins seu va començar a alentir, el vòrtex va parar, i, finalment, va aconseguir distingir perfectament el so del seu alè i del seu cor. Va reconèixer el pes exacte del seu cos, i, solsament quan, per fi, va tancar els ulls, ho va veure tot amb molta claredat.
La ment astuta i indisciplinada havia enganyat l'espera. "L'espera és la dimensió correcta, no l'haig d'enganyar. No m'haig d'inventar ocupacions inútils. L'haig de fer viure. La vida és l'espera. Si aturo la ment, el moment s'expandeix i ho omple tot de bellesa al seu voltant."
Així, des d'aquell moment, va començar a viure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario