QUÈ ESPEREM DE LA FAMÍLIA?

La família és un grup de persones unides per vincles de parentiu, per consanguinitat, per una vinculació formal com ara el matrimoni o l’adopció, o bé unides per una relació afectiva, que viuen juntes per un període indefinit de temps. Constitueix la unitat bàsica de la societat.

A més, la família és un sistema, dins del qual cada membre, o element, manté una relació amb cadascú dels altres membres, per mitjà de les quals exerceixen una influència sobre els altres, i, a l’hora, en són influenciats. Per això, podem afirmar que la família és més que la suma dels seus membres.

La família és un sistema en canvi constant, tant des del punt de vista socio-històric, com des del punt de vista del seu propi cicle de vida, i, en conseqüència, del cicle vital dels seus membres.

Per això, resulta cada vegada més complex categoritzar els tipus de família, que es van diversificant cada vegada més, com més es flexibilitzen els valors socials. Tot i així, seguim podent diferenciar la família nuclear de la extensa.

Els límits entre aquests dos sistemes no són fàcils de identificar, tot i què, en general, podem dir que la família nuclear és aquella en què existeixen unes figures parentals i uns fills que conviuen. Pot haver-hi algun altre membre , el més comú és un avi o una àvia.

Les funcions universals de la família nuclear són el perllongament de l’espècie humana i la criança dels fills; dins d’ ella se satisfan les necessitats físiques, afectives, emocionals i relacionals dels seus membres, com ara alimentar-se, descansar, vestir-se; necessitats d’amor, acceptació, protecció i cura, fomentant la solidaritat.

Altres funcions són variables segons el temps i les cultures: educatives econòmiques, polítiques, culturals, sanitàries i de prevenció d’ exclusió i de cura dels més febles.  Segons aquest criteri, s’hi satisfan necessitats de socialització, per aprendre a conviure dins de la cornisa d’una societat més àmplia; necessitats d’aprenentatge, per desenvolupar aquells rols que, un cop adults, els petits hauran de dur a la pràctica, com ara, ser pares al seu torn, ser companys a la feina i dins de relacions de parella, o en altres grups socials com ara l’empresa, el partit polític, l’associació de veïns. En aquest sentit, la família transmet uns valors que esdevindran projectes de vida per a les generacions posteriors, tant materials com ètics, personals, culturals, socials i espirituals.

A més, la família és considerada una veritable empresa, on, però, els seus treballadors no cobren cap sou. Per això, constitueix un lloc on conflueixen interessos afectius i econòmics, una intersecció ben peculiar i específica de la família, a la qual estem tant habituats que se’ns fa difícil pensar-la d’aquesta manera.

Voldria concloure amb unes preguntes obertes, i obrir un espei de reflexió. Els membres de la família reben el que necessiten d’ ella? Qui es troba en la posició adequada per vetllar perquè això sigui possible? 

Els membres de la família, esperen massa d’ ella? La família ha adquirit unes característiques i unes fronteres cada vegada més flexibles, mes diverses, això pot estar plantejant l’ assoliments d’uns nivells extremats d’ exigència?