La doble cadira és una eina terapèutica que neix dins del context de la teràpia Gestalt. És en Fritz Perls qui comença a fer servir cadires per a ajudar-se en el treball amb somnis amb les persones que assistien als seus grups.
La
doble cadira crea un espai per a la consciència, un escenari en què es representa un conflicte interior. Es convida a la persona a identificar-se amb dues parts d'ella mateixa, dos pols oposats que, en termes gestàltics, s'anomenen gos de dalt i gos de baix, fent referència al joc de control d'algú amb sí mateix.
En una de les cadire seu la persona i actua des de la seva faceta dominant, autoritària, exigent; a l'altra, la faceta submisa, defensiva, complaent i víctima. Aqui, es posa de manifest com la interiorització de normes socials, actituds i maneres de pensar txoquen amb les necessitats més bàsiques de l'individu.
L'objectiu de l'escenificació és que aquestes parts escindides puguin adonar-se de l'existència de l'altra, establir un diàleg i acostar-se, fins a quedar integrades dins de la consciència.
Dins de la cornisa de la teràpia cognitiva, en Leslie Greenberg descriu la sensació de confusió o conflicte experimentada per la persona quan les normes i avaluacions externes són interioritzaddes d'una manera tàcita, és a dir, sense que s'hagin sotmès a una revisió crítica sobre la seva utilitat per a satisfer necessitats o alliberar emocions. D'aquesta manera, es posen en marxa uns esquemes emocionals que operen de manera automàticai, sovint fora de la consciència.
Dues estructures esquemàtiques oposades, formades per conductes, emocions, pensaments i desitjos incompatibles. són evocades al mateix temps, i això genera el conflicte i, sovint, un bloqueig, en no ser possible satisfer les necessitats, ni cumplir amb els criteris d'exigència dels "deures".
Les emocions o símptomes que en poder resultar són baixa autoestima, angoixa, depressió, frustració.
Durant la sessió de psicoteràpia, la persona afirma de manera verbal
o paraverbal que dues parts es troben en conflicte. Lingüísticament, s'expressa així: “Per un costat, per l'altre”; “ Hauria de, però no puc”; “No hauria de, pero no puc deixar de fer-ho” “Jo vull, però sóc tímid, o no competent”; la persona esta indicant la presència d'un jo crític i, per un altre costat, d'un jo experimentador.
Així mateix, existeixen indicadors implícits, com ara autoevaluacions
negatives: “sóc un fracassat…” o sentiment de desesperança i culpabilitat.
El conflicte pot ser atribuit a algun element extern, a vegades, s'atribueix l'autoavaluació negativa a l'altre: "Jo voldria, però, el meu pare diu..."
Altre indicadors poden ser sentiments de vergonya o turbació.
COM ES PRODUEIX EL CANVI
S'estableix un diáleg entre dues parts oposades de la persona que entren en contacte, donant lloc a una viure a través del conflicte.
solució integradora. No es tracte de parlar sobre, sinò de
El diàleg encobert es posa al descobert per la pròpia possibilitat d'articular i explorar la posició de cada part, generant una síntesi. Les necessitats i els dedsitjos personals són acceptats.
Expressant la tasca en forma de pregunta: Com satisfer les pròpies necessitats mantenint els propis valors i normes?
Llibres per a psicoterapeutes per a aprofundir en aquesta eina:
Peñarrubia, F. (1998). Terapia
Gestalt. La vía del vacío fértil. Madrid: Alianza Editorial.
Greenberg, L.S. y otros (1996). Facilitando el cambio emocional. El proceso terapéutico punto por
punto. Barcelona: Paidós.
No hay comentarios:
Publicar un comentario