L'experiència humana ha estat descrita de moltes maneres i, sense l'ambició de ser exhaustiva, citaré algunes de les definicions que m'he trobat pel camí.
En Gao Xingijan, premi Nobel de literatura, comenta en el seu llibre "La muntanya de l'ànima", que la veritat no existeix en cap altre lloc que en la experiència, i fins i tot només en la experiència personal, i, també en aquest cas, un cop explicada, ja esdevé història. És impossible demostrar la veritat dels fets i tampoc és necessari fer-ho. Deixem als hàbils dialèctics debatre sobre la veritat i la vida. El que importa és la vida mateixa. El que és real és que estic assegut a la vora del foc, en aquesta habitació renegrida pel fum de l'oli, que veig aquestes flames ballant en els seus ulls, el que és cert sóc jo mateix, és la sensació fugitiva que acabo d'experimentar, impossible de transmetre al proïsme. A fora, s'ha aixecat la boira, les fosques muntanyes s'han difuminat, el murmuri de l'àgil riu ressona a dins teu i això basta.
Des de la teràpia centrada en el client, en Carl Rogers va prestar atenció al canvi que es produeix quan la persona desenvolupa capacitats per esta en contacta amb la experiència interna moment rere moment. El canvi, segons Rogers, es produeix en desplaçar el focus de l'atenció, quan una emoció, fins aleshores reprimida, s'experimenta plenament, i això dóna lloc a canvis psicològics i fisiològics, conjuntament a una consciència de insight.
En Bohart ofereix una visió integradora segons la qual, des del punt de vista fenomenològic, tenir experiència d'alguna cosa, significa conèixer-lo d'una manera diferent a conèixer a través del pensament o de la conceptualització. "Experienciar" (experiencing) és un procés de comprensió immediata, corporal, holística i contextual. És una manera de comprendre patrons en l'espai de la pròpia vida que inclou un nivell no-conceptual i no-verbal, a més de pensar, sentir i processar a nivells "superiors". Per exemple, es pot tenir l'experiència d'un mateix que pensa; es pot tenir també l'experiència d'un mateix "experienciant".
Per la seva banda, l'Eugene Gendlin, el fundador del Focusing, parla d'un flux d'experiències corporal, pre-verbal, que possibilita la creació de nous significats. Contràriament a la idea d'una separació entre la lògica i el sentiment, afirma que el significat es forma de la interacció entre la experiència i alguna cosa que funciona com a símbol, que pot ser una imatge o un contingut expressat verbalment. El canvi es produeix representant curosament una sensació sentida (corporalment).
La Teràpia Gestalt se centra en el procés de fer conscient la experiència, formada per tres zones: la interna, on es troben sensacions, estats d'ànims i processos motors que informen de les necessitats i els desitjos de la persona; la externa, que és la realitat de l'entorn, a través dels canals sensorials; i la zona intermèdia, o de la fantasia, que és la frontera entre el jo i l'altre, i constitueix el territori de les neurosis i de les distorsions.
Des de la perspectiva constructivista, l'experiència és u procés segons el qual l'ésser humà capta diferències, com ara el que agrada i el que desagrada, el que és la felicitat i el que aporta desànim, què és ser egoista i com és una persona generosa. Aquestes distincions no venen donades allà fora en la realitat, sinó que els propis éssers humans les fan, construint activament i continuadament els significats. Cada constructe (unitat mínima de significat) engloba continguts verbals i pre-verbals, conductes, pensaments i processos sensorials. Cada un d'aquests components constitueix una forma diferenciada de coneixement de la realitat.
Coherentment amb aquesta visió, des de l'enfocament processal experiencial de la psicoteràpia, en Leslie Greenberg ens parla de l'experiència com de la integració de dos fonts d'informació: una, conceptual, deliberada, reflexiva i conscient (pensaments); i l'altra, emocional, esquemàtica, directa i automàtica (emocions). Facilitar aquesta integració en teràpia permet un procés dialèctic-constructiu de creació de significat emocional, segons el qual els esquemes emocionals antics s'integren amb la nova informació, donant lloc a nous esquemes. Aquesta integració entre antic i nou, i entre deliberat i automàtic constitueix una superació del model clàssic d'experiència, segons el qual la tasca central de la psicoteràpia consistia en portar a la consciència el material emocional i relacional prèviament negat.
Per qui vulgui aprofundir qualsevol aspecte dels esmentats, aquí una petita ressenya bibliogràfica:
Bohart
(1993). Experiencing: the basis of psychotherapy. Journal
of Psychotherapy Integration,
3, I, 51-67.
Gendlin, E. (1983). Focusing. Proceso y técnica del enfoque corporal. Bilbao: Mensajero.
Greenberg
et al. (1993). Facilitando el cambio
emocional. El proceso terapéutico
punto por punto. Barcelona: Paidós.
Guidano,
V. (2007). Psicoterapia cognitiva
post-razionalista. Una ricognizione dalla teoria alla clinica.
Milano: Franco Angeli.
Peñarrubia,
F., (1998). Terapia Gestalt. La vía del vacío fértil.
Madrid: Alianza Editorial.
Greenberg, L.S., Watson, J.C. y Lietaer, G. (Eds.) Handbook
of Experiential Psychotherapy. New
York: The Guilford Press.
Xingjiang,
G. (2001). La montaña del alma.
Barcelona: Planeta de Agostini.
.jpg)
