Com qualsevol metàfora, es pot llegir en diferents claus. Quan me la varen explicar, em va impactar molt, perquè és senzilla i complexa a l'hora, com tots els contes populars.
Parla de l'actitud d'assaborir els moments, del desig de perllongar les situacions agradables i controlar-les, com si això ens pogués fer més feliços. Parla d'una mare que educa i inicia a la vida, sense presses, al llarg de tota l'existència. Ens convida a deixar els bons moments com són i gaudir-ne.
"Hi havia una família de 5 fills, i la seva mare feia molts esforços per poder-los criar. Els diumenges, per dinar, preparava una truita molt rica, que agradava moltíssim a tots els germans. De tant en tant, un d'ells li demanava quin ingredient hi posava, que la feia tant sabrosa, però, la mare mai no contestava.
De grans, un cop cadascú ja havia marxat de casa i format una família pròpia, seguien anant a dinar truita a casa de la mare els diumenges, i, tot ser aquesta ja molt gran, no aconseguien que desvelés el secret.
Un dia, la mare va cridar els 5 germans, i els va dir que s'estava morint.
Aleshores, ells li varen agraïr tot el que havia fet per a ells, li van dir que l'estimaven, i, d'un en un, la van abraçar.
Després, el més jove li va preguntar:
- Ara ens podràs dir per què la teva truita era tant bona, de manera que la podem cuinar pels nostres fills?
I la mare va respondre:
- Perquè era poca.
No hay comentarios:
Publicar un comentario