La persona manifesta
queixes i ressentiment a causa de les necessitats subjacents que queden
insatisfetes. En aquests casos, és important canviar els esquemes
emocionals que es van formar conjuntament
amb l'experiència originària.
Esquemes emocionals: estructures d'acció
cognitiu/afectiu/motivacional/relacional del si-mateix-en-el-mon. Guien
el processament de la informació
i contenen una activitat d'anticipació.
Classes
d'experiències no resoltes:
- 1. Es
formen al llarg del temps en relació amb els altres significatius, com ara
pares, germans, parelles o amics; es detecta una dificultat per a
separar-se a causa de qüestions que mai no es van tractar i emocions no
expressades, així com necessitats no satisfetes.
- 2. Surgeixen
en situacions traumàtiques en no poder expressar emocions de
ràbia, terror, impotència, repugnància codifecades a la
memòria, i que retornen en forma d'imatges, pensaments i sentiments
intrusius. L'atenció de la persona queda localitzada en reviure
l'experiència o en reaccionar en excés a situacions evocadores.
Les interrupcions de
l'emoció incluen restriccions musculars: contenir les llàgrimes, empassar-se la
ràbia, inmovilitzar la tendència a escapar-se. La frustració o el perill del
passat són recordatos cada vegada que la persona viu la situació evocadora. Una
i altra vegda es produeixen l'activació i la interrupció.
Indicadors
Sentiments
persistents no resolts de dolor o ressentiments, relacionats amb altres
significatius, i la seva expressió restringida o interrompuda. La persona
se sent incapaç d'alliberar-se o desemparada. El tó és de queixa que
conflueix amb ràbia i dolor inexpressats. També: anyorança,
tristesa, desesperança.
Canvi
Succeeix pel fet
d'expressar sentiments no resolts al a ltresignificatiu en una cadira buida,
arribant a complir amb tot el procés emocional: activació i expressió fins a la
resolució.
Es duu a
la consciència nova informació que abans no estava disponible a causa
del procés interruptor, de manera que es dissol la tensió. Es
produeix una reorganització de l'esquema del si mateix amb l'altre: integració
d'aspectes bons-dolents; canvi de la visió d'un mateix com feble i de l'altre
com poderós. Es posen en marxa les necessitats suprimides, i la persona es
legitima, podent separar-se de l'altre. El contacte entre la necessitat i el
seu objecte crea noves solucions.
En algunes ocasions,
s'obren possibilitats pel perdó.
En què consisteix la
tècnica
Quan apareix un
indicador, el terapèuta facilita la construcció d'un diàleg entre el si mateix
i l'altre significatiu. El focus se centra en l'expressió de sentiments
interromputs i no tant en el diàleg; de fet, el client solament ocupa
la cadira incòmoda en un parell de situacions: al principi, per a donar més
força a les emocions que afloren; al final, per a comprovar i consolidar els
canvis d'esquemes al voltant de l'altre internalitzat.
Fases
PREDIÀLEG
Establir
la col·laboració i estructurar l'experiment.
ACTIVACIÓ
Evocar la presència
de l'altre, establ ir-hi un contacte, accedir als sentiments inicials
i facilitar la representació de l'altre significatiu.
EXPRESSIÓ
Diferenciar
els sentiments cap a l'altre; fomentar l'expressió de l'emoció primària
per mitjà d'experiments graduats d'expressió; facilitar l'expressió de
necessitats i expectatives no satisfetes en el context de la relació.
CONCLUSIÓ
Es fomenta la
renúncia a les expectatives. Es representa a l'altre un cop més en la cadira
buida, comprovant i recolzant una representació menys dominant
i més positiva de l'altre. Si és possible, s'explicita el perdó i s'ajuda el
client a acomiadar-se.
POSDIÀLEG
Integració de
l'experiència en la vida de la persona, especialment dirigida a emprendre
alguna acció concreta en la relació amb l'altre.
Per a
aprofundir:
Greenberg, L.S. i
altres (1996). Facilitando el cambio emocional. El proceso
terapéutico punto por punto. Barcelona: Paidós.
No hay comentarios:
Publicar un comentario